La sensorial ‘Fogo do vento’, de la portuguesa Marta Mateus, guanya el Most 2025
La 14a edició ha rebut més de 5.300 espectadors, una de les xifres més altes de la història del festival
El Most Festival Internacional de Cinema del Vi ha posat aquest vespre punt final a la seva edició al Penedès amb la gala de cloenda, presentada pel periodista Xavier Grasset. La sessió final ha estat marcada per la projecció del documental Flores para Antonio, d’Isaki Lacuesta i Elena Molina, que ha posat un emotiu tancament a deu dies de programació. L’edició d’enguany ha registrat una resposta de públic notable: més de 5.300 espectadors, una de les xifres més elevades del festival, que consolida el creixement sostingut del Most i el seu paper com a referent en l’àmbit del cinema del vi.
Del 26 al 30 de novembre, el festival continuarà la seva activitat al Priorat, on oferirà noves projeccions i propostes culturals que reforcen el seu compromís amb la difusió del patrimoni vinícola i amb la creació d’espais de trobada entre públic, creadors i territori.
Els premis de la Collita 2025 (cinema del vi) han estat atorgats per un jurat format per Andrea Mignolo, realitzador i guanyador del Premi del Jurat Most 2024; Júlia Viejobueno, pagesa i autora del llibre Quedar-se al tros (2025); Maddalena Schiavone, coordinadora de la Slow Wine Coalition; Octavi Martí, crític de cinema, i Violeta Kovacsics, crítica de cinema.
El film que ha rebut el Gran Premi del Jurat ha estat Fogo do vento, una pel·lícula experimental dirigida per la cineasta portuguesa Marta Mateus que el jurat ha definit com “una pel·lícula única i bella que, des del minimalisme i unes històries molt personals, s’obre a la història de Portugal i a les seves ramificacions polítiques.”
El Premi Vi Català ha recaigut en L’espurna d’Aielo, d’Óscar Jiménez, que planteja el possible origen de la Coca-Cola a València. O això asseguren a la Botelleria d’Aielo de Malferit, on es diu que la Nou de Kola-Coca, la beguda estrella d’aquesta fàbrica de licors, va arribar als Estats Units un any abans de la invenció del refresc més famós del món. El Premi al Millor Treball de Ficció ha estat per Atajo, de Benjamín Leiter, que s’ambienta al camp xilè dels anys 40, on un treballador del camp que pateix d’insomni és empès a convertir-se en un bandit.
El guanyador del Premi al Millor Treball Documental ha estat L’incroyable trésor de Michel Chasseuil, de Romain Dybiec, dedicat al francès Michel Chasseuil, de 82 anys, que ha col·leccionat més de 50.000 ampolles de vi: un tresor espectacular i inusual que ara val… 50 milions d’euros. El Premi al Millor Treball Promocional se l’ha endut Noah’s Vines, de Christopher Barnes, una peça que s’endinsa en les tradicions antigues i el ressorgiment modern de la vinificació a Armènia. Per últim, el Premi Sostenibilitat lliurat per l’European Federation Iter Vitis i la Càtedra de la Vinya i el Canvi Climàtic (Fundació Pro Penedès-URV), ha estat per Beber para (no) olvidar, de Jennifer Castañeda, sobre les quatre regions vinícoles a tot el món que es consideren lliures de fil·loxera, les espècies de les quals són conreades “a peu franc”: Xile, l’illa de Creta, Xipre… i Canàries.
El Brot 2025, l’altra secció a competició del festival que recull una acurada selecció de curtmetratges d’arreu de l’estat, ha desvelat els noms dels treballs premiats, amb un jurat format per Aina Picarolo, actriu; Àlex Portolés, president de la Federació Catalana de Cineclubs, i Carlota Caso, docent universitària especialitzada en venda internacional de cinema. S’ha decidit atorgar el Premi del Jurat a Furia, de Fran Moreno Blanco i Santi Pujol Amat, la història d’un adolescent impulsiu amb problemes conductuals que viu en un centre de menors. El curt Les imatges arribaren a temps, de Jaume Carrió, ha rebut una menció especial.
El Premi del Jurat Jove del Brot ha recaigut en Còlera, de Jose Luis Lázaro, sobre una agressió homòfoba, i el Premi del Públic Vilarnau se l’ha endut Faustino, sobre un jubilat que visita diàriament el seu banc.
El Most Festival està organitzat per Cineclub Vilafranca i Vinseum, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, amb el suport de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, l’Ajuntament de Sant Sadurní, la Diputació de Barcelona, l’Institut Català de les Empreses Culturals, la Generalitat de Catalunya i l’INCAVI, Institut Català de la Vinya i el Vi.
