Viticultura heroica, memòria i emergència climàtica: el Most 2025 projecta la realitat del vi al món
Enguany la pantalla del festival presentarà realitats del vi ben diverses, amb pel·lícules procedents de 13 països d’arreu del món
Del 6 al 16 de novembre al Penedès i del 26 al 30 de novembre al Priorat, el Most Festival Internacional de Cinema del Vi alça de nou la copa per brindar amb històries que uneixen vinya i pantalla. La seva 14a edició serà espai de trobada entre territoris, mirades i cultures, on el cinema dialoga amb la memòria del vi i la força del paisatge. Projeccions en cellers, tastos i activitats paral·leles arrodoniran una experiència que convida a veure, escoltar i assaborir el món a través del vi.
La collita d’enguany reuneix documentals que miren la vinya des de perspectives diverses i poderoses: des de la lluita dels viticultors contra els elements, fins a la revisió de la memòria històrica, passant per la mirada poètica i política. També hi trobem viatges emocionals i paisatgístics o retrats íntims i colpidors davant l’emergència climàtica. Viatjarem a la vall del Roina, la França ocupada per l’Alemanya nazi, Portugal, la Baixa Califòrnia, el sud d’Itàlia i molts altres indrets. Un conjunt de relats que situen el vi com a protagonista i mirall de la nostra història, cultura i reptes globals.
Propostes destacades de la secció Collita 2025
Les Chaillées de l’enfer (Léo Boudet, França, 2025). Document excepcional que recull la lluita incansable dels viticultors contra els elements d’un paisatge de vinya que treu l’alè. L’objectiu és garantir una nova anyada de Les Chaillées de l’enfer, un vi imprescindible del nord del Roina, que du el segell del mític Domaine Georges Volnay (AOC Condrieu).
Les Raisins du Reich: La Collaboration dans les Vignes (Jean-Christophe Klotz, França, 2024). Documental que desmunta la llegenda que defensa que durant l’ocupació de l’Alemanya nazi, les grans regions vinícoles de França van ser saquejades per soldats del Reich. Historiadors especialitzats en aquest període demostren que la realitat va ser una de ben diferent.
Fogo do vento (Marta Mateus, Portugal, 2024). Òpera prima de la directora i actriu Marta Mateus que ens trasllada a una Portugal que reivindica el seu llegat popular i fa memòria de la revolta dels clavells des d’una posada en escena vinícola arriscada. I tot explicat amb un llenguatge oníric, pausat i contemplatiu que s’allunya de la narrativa convencional, segons Mateus excessivament accelerada i fragmentada.
Surgencia (Alejandro Montalvo, Mèxic, 2024). L’enòleg Hugo d’Acosta i el xef Benito Molina fan un viatge per la península de la Baixa Califòrnia. A través del camí s’enfrontaran a la bellesa natural i a les cicatrius generades per l’impacte humà d’aquelles terres. Una carta d’amor a la península, escrita per dos personatges que han transformat la regió d’una manera complexa i irreversible.
Wildfire (Andree Ljutica, EEUU, 2023). El retrat intimista i proper d’un jove viticultor al sud d’Itàlia. S’enfronta a nous reptes personals mentre és testimoni directe de l’amenaça creixent que pateixen la vinya i a la natura per part de desastres mediambientals inesperats, com els incendis i els aiguats.
